MARXAR SEPARATS, COLPEJAR JUNTS (I). ÈXIT TÀCTIC I ESTRATÈGIC D'ETA EN DECLARAR L'ALTO-EL-FOC. Democràcia basca contra feixisme espanyol. La importància de l'Acord d'Estella. Cal llegir el comunicat d'ETA.

"AQUEST POBLE (EL POBLE BASC) NO CAP EN AQUESTA CONSTITUCIÓ NI CAPIGUÉ A LA PRIMERA CONSTITUCIÓ EN CAP DE LES QUE N'HAN VINGUT DES D'ALESHORES"

"COM A NACIONALISTES BASCS NO ACCEPTAREM CAP CONSTITUCIÓ, NI AQUESTA NI CAP ALTRA, EN QUÈ EL POBLE BASC NO PUGA TRIAR SER-HI O SER-HI O COM SER EN EIXA CONSTITUCIÓ"

Aquestes són lesparaules de Xabier Arzalluz, president de l'EBB (Euzkadi Buru Batzar, màxim òrgan executiu del Partit Nacionalista Basc), que acabe d'escoltar avui diumenge 27 de setembre. Pronunciades a les campes de Salburua, junt a Vitòria-gasteiz al mitin de l'Alderdi Eguna, el dia del Partit, la festa anyal del PNB.

Però avui diumenge 27 de setembre del 1998, a més a més de l'Alderdi Eguna per al PNB, és el GUDARI EGUNA per a Euskal Herria. Avui fa vint-i-tres anys del dia que un assassí múltiple coronà la seua cursa. Fou el múltiple genocida espanyol Francisco Franco, eixe brutal asssassí que, finançat pel Banco de Bilbao, el Banco de Vizcaya i d'altres, beneït i aclamat pels còmplices bisbes de l'Església Catòlica Espanyola i pel Papa de Roma, auxiliat pel nazisme de Hitler, el feixisme de Mussolini i l'imperialisme ianqui féu matança als pobles de l'estat espanyol per tal d'augmentar els guanys del bloc de classes dominant espanyol. El 27 de setembre del 1975 coronà la seua cursa d'assassí afusellant els militants bascs d'ETA Txiki i Otaegi i els militants del FRAP Baena, García Sanz i Sánchez Bravo.

Gorka Knorr composà en homenatge a eixos gudaris una canço titulada "Irailak 27" (27 de setembre). El text de la qual es tradueix així:

Junt al rierol el freixe
i la ploralla a la serra.
Avui s'han apagat
les vides dels nostres germans.

Jutjats de mala manera
i assassinats sense proves
els cors han rebentat
de ràbia.

Tot Euskal Herria ha plorat
en conèixer la nova
i la sang ha començat
a bullir a les nostres venes.

La lluita no ha finalitzat encara
ni finalitzarà.
No desistirem fins que
Euskal Herria siga lliure.

El nostre vell poble
amb tot el seu alè caminarà endavant
i un dia lluïrà per a nosaltres
l'estel polar.

Parle de justícia històrica. Perquè ni el bombardeig de Gernika destruí Euskal Herria, ni els afusellaments del 27 de setembre van acabar amb ETA. I, tot just, per això, allò de la majoria, és el que ha subratllat també avui diumenge davant dels seus militants i les càmeres de TV el president d'EA Carlos Garaikoetxea. Ha recordar a Azanr i Almunia, al PP i PSOE, al Govern d'Espanya i a l'"oposició de Sa Magestat, que ells represneten "UN TERÇ ESCÀS DEL PARLAMENT BASC", mentre que els dos terços restants PERTANYEN ALS SIGNANTS DE LA DECLARACIÓ DE LIZARRA.

Recorde bé qui açò llegesca: fa vint anys sols ETA i el conjunt de l'Esquerra Abertzale per ella liderada rebutjaven la Constitució i l'Estatut com a marc vàlid per al poble basc.

Però esmente ací eixe prefaci d'Engels perquè el concloïa amb aquesta frase: "Oh, si Marx estigués al meu costat per a veure-ho amb els seus propis ulls!". Jo no tingut ni he pogut tenir amb Trotsky (vaig nàixer a Madrid menys de tres anys abans de la seua mort a Mèxic) unarelació com la que va mantenir Engels amb Marx, però sóc un acèrrim admirador de les seues obres i de la seua figura. I al llarg de les darreres setmanes, a mesura que s'hi succeïen sòlidament i planificadament encadenada els encerts d'ETA i el MANB per ella liderat (aprovació del Acord nacional per HB, presentació d'Euskal Herritarrok, Declaració de Lizarra i Comunicat de l'Alto-el-foc) una i altra volta he pensat: SI TROTSKY ESTIGUÉS ACÍ PER A VEURE-HO AMB ELS SEUS PROPIS ULLS!.

Perquè el magistral encadenament d'encerts d'ETA és un calc de la línia estratègica i tàctica dissenyada per Trotsky i proposada per ell com a resposta a l'amenaça de feixistització d'Alemanya. Amb la terrible diferència, a favor del poble basc i en contra del desgraciat poble alemany dels anys trenta, de què ací ETA i el MANB liderat per ella estan aplicant-la amb encert i eficàcia, mentre que el KDP (el Partit Comunista Alemany) fou incapaç d'assumir-la i practicar-la.

Porte ja prou setmanes alertant mitjançant les anàlisis setmanals i mensuals sobre el procés de feixistització espanyol i sobre com el PP i el PSOE exerceixen com a forces feixistes. Algunesd'aquestes anàlisis les hem publicades ja en obert a la web de la XARXA BASCA ROJA. Tot just perquè la gravetat i l'amenaça d'aquest procés aconsellaven donar la màxima difusió possible a la denúncia. Aconselle repassar i rellegir (i pensar) aquestes anàlisis per a imaginar bé l'amenaça feixista que plana sobre Euskal Herria. Heus ací els seus títols-resum i l'URL.

• L'ammènia històrica dels espanyols i la METAMORFOSI NAZIFEIXISTA DE L'ESTAT ESPANYOL.

• 17 de juliol del 1998: EL DIARI EGIN TANCAT PER L'ESPANYA DEL REI QUE FRANCO NOMENÀ I QUE ABRAÇA EL CAP DELS GAL. Primer tancament d'un diari per l'Estat espanyol des que l'Espanya de Franco tancà el diari MADRID (26-11-1971). TAMBÉ TANCADA L'EMISSORA EGIN IRRATIA. Aquest brutal atac espanyol a la llibetat d'expressió és una altra baula de la recent cadena de violacions del Dret comeses per un Estat espanyol desesperat davnt l'avanç de la nova majoria basca que reclama la seua llibertat.

• 21 de juliol del 1998: ESPANYA TURCA, BASCS KURDOS. EL TANCAMENT DEL DIARI EGIN I D'EGIN IRRATIA ÉS ANTICONSTITUCIONAL I NUL DE PLE DRET. 75.000 persones exigiren la seua reobertura dissabte 18 a la major manifestació de la història de Donostia. Majoria a Espanya a favor del tancament. Abjecta postura de la majoria dels periodistes i dels mitjans de comunicació espanyols. Embogida fugida a l'abisme del Govern espanyol: per a quan la il·legalització d'un quart de milió de bascs o l'ESTAT D'EXCEPCIÓ?

• 1 d'agost del 1998: 1998. EL "JULIAZO" BIS. ESPANYA, TURCA, ÉS L'"HOME FEIXISTA MALALT" DE LA UNIÓ EUROPEA. Un any després d'EL JULIAZO, un any després que el Govern d'Espanya organitzés contra l'esquerra abertzales la major mobilització feixista de masses coneguda a Europa després de la desaparició de l'Alemanya nazi, fracassat l'objectiu de la mateixa, eixe Govern ha perpetrat un altre rècord feixista: el primer tancament d'un diari a un Estat "democràtic" europeu des de 1945. Tancament il·legal, inconstitucional, del diari EGIN i de la seua emissora germana EGIN IRRATIA, tancament del qual -increïblement talòs- s'ha vanagloriat de ser-ne l'autor el Gover nespanyol, tancament disfressat per la intervenció d'un jutge prevaricador. Un tancament feixista.

(Recorde, de més a més, que pràcticament totes les anàlisis dels mesos d'agost i setembre han dedicat espani i esforç a la caracterització del procés de feixistització de l'Estat espanyol).

Retrocedim ara 66 anys. Fins l'Alemanya del 1932. És el 25 de gener del 1932. Manca un anys i cinc dies per tal que el President de la República Hindenburg nomene Canceller (Cap de Govern) Hitler. Manquen tres mesos per tal que Hitler aconseguesca 13.418.500 vots en la 2a volta de les eleccions per a la Presidència de la República (que guanya Hindenburg). Manquen sis mesos per tal que les eleccions de juliol del 1932 el partit nazi LES GUANYE I DOBLE els vots de les anteriors eleccions del 1930, aconseguesca 13.745.800 vots 8tot conservant i ampliant els vots de Hitler d'abril) I ESDEVINGA EL PRIMER PARTIT al Reichstag.

Eixe 25 de gener del 1932 Trotsky acaba d'escriure a l'illa de Prinkipo un extens fullet titulat "I ARA? Problemes vitals del proletariat alemany" (Vegeu a Leon Trotsky: La lucha contra el fascismo. El proletariado y la revolución, Ed. Fontamara, Barcelona, 1980, pàgs. 87-185). El fullet és una magistral anàlisi del procés de feixistització alemany en curs i un minuciós estudi dels problemes, les tàctiques i els mitjans a emprar per bastir un possible front únic que s'oposés als nazis i passés a l'ofensiva obrera, amb propostes d'acció i de metodologia per a eixa acció.

Malauradament, les recomanacions del fullet no es portaren a la pràctica. El KDP, el Partit Comunista Alemany, féu gairebé tot el contrai. I esdevingué el que el propi fullet avisava:

"I si això no s'aconsegueix?
- Si no s'aconsegueix, AIXÒ VOL DIR, quasi amb tota seguretat, en la situació històrica en què ens trobem, LA VICTÒRIA DEL FEIXISME" (pàg. 143 de l'edició esmentada).

Per això he pensat tant aquests dies SI TROTSKY ESTIGUÉS ACÍ PER A VEURE-HO AMB ELS SEUS PROPIS ULLS!. Perquè, repetesc, sembla talment com si el Trotsky que finalitzà aquest fullet el gener del 1932 hagués participat en la planificació i execució per ETA del procés que tenim davant dels ulls.

Per exemple: Trotsky diu al fullet (pag. 135 op. cit.) que no entén per programa un documennt formal. "Un programa sols és sòlid quan el seu text està lligat a l'experiència revolucionària del partit, a els ensenyaments de les lluites, que han esdevingut la carn i la sang dels quadres". Després posaré èmfasi en la necessitat de llegir amb cura el document d'ETA on comunica l'alto-el-foc. Però avance ja que una de les raons de la seua imprescindible lectura és que "EL SEU TEXT ESTÀ LLIGAT A L'EXPERIÈNCIA REVOLUCIONÀRIA DEL PARTIT, ALS ENSENYA-MENTS DE LES LLUITES, QUE HAN ESDEVINGUT LA CARN I LA SANG DELS QUADRES".

Però, sobretot, el ue vertebra tota l'encertada línia tàctica i estratègica adoptada per ETA i el MANB liderat per ella és el lema, la consigna, la veu d'ordre per a lluitar contra el feixisme espanyol: MARXAR SEPARATS, COLPEJAR JUNTS. La que Trotsky proposara inútilment al seu fullet (pàg. 139 op. cit.)

Perquè és ben palés que per defensar-se de l'agressió del feixisme espanyol del PP i del PSOE contra Euskal Herria era imprescindible COLPEJAR JUNTS. Reunir les forces dels demòcrates bascs. I així s'ha fet i les signatures de la declaració de Lizarra han constatat l'existència d'una majoria política i sindical i social basca democràtica que ha colpejat conjuntament amb la força de la raó i el Dret al feixista entossudiment espanyol. Democràcia basca contra feixisme espanyol.

COLPEJAR JUNTS sí. Però MARXAR SEPARATS. Al seu fullet Trotsky havia explicitat rotundament com "La regla més important, la millor imés inalterable que cal aplicar en qualsevol maniobra és la següent: mai no t'arrisques a fusionar, a barrejar o a canviar l'organització del teu propi partit amb la d'altre, per molt "amistosa" que siga en l'actualitat. No fer passes que conduesquen directament o indirecta, obertament o encoberta a la subordinació del teu partit davant altres partits, o davant de les organitzacions d'altres classes, o constrenya la llibertat d'agitació del teu propi partit, o et resposabilitzen, encara que sols siga parcialment, de la línia política d'altres partits. MAI NO BARREGES LES BANDERRES, I ENCARA MENYS T'AGENOLLES DAVANT ALTRA BANDERA".

Tot el secret del que està esdevenint aquestes setmanes a Euskal Herria és aquest: ETA i el MANB liderat per ella HAN CONVINGUT AMB ELS DEMÒCRATES BASCS (PNB, EA, IU-EB, elssindicats i els organismes signants de la Declaració de Lizarra) que calia organitzar conjuntament la defensa d'Euskal Herria i passar a l'ofensiva per obrir les possibilitats de la necessària construcció nacional basca.

Es tracta de preparar-se per al futur, de construir el futur. Però SENSE OBLIDAR EL PASSAT. Iker Gallastegi publicava el 2 d'aquest mes a "Euskadi Infomación" un article (L'ENEMIC I ELS "AMICS") que anem a reproduir a la web i en el qual deia coses que eren absolutament pertinents ABANS de la Declaració de Lizarra i que continuen sent-ho DESPRÉS d'aquesta Declaració.

Però NO TENIM PER QUÈ (NO HEM DE FER-HO) oblidar el pasat del PNB, d'EA, d'IU-EB. Perquè hem de COLPEJAR JUNTS el feixisme espanyol en defensa d'Euskal Herria. però hem de continuar MARXANT SEPARATS.

Escrivia Iker el proppassat dia 2 I VAL IGUALMENT AVUI A FINAL DE MES que:

<"Allunye-vos de la violència ens diuen també, i aleshores podrem fer coses tots plegats (quines coses, per exemple?), però si HB no condemna les accions d'ETA no podem fer res junts amb vosaltres ja que això significaria "una pèrdua insuportable de valors democràtics fonamentals". I nosaltres ens preguntem, com es pot explicar llavors que en seure's braç a braç i fer coses junts a la Mesa d'Ajuria Enea, al Govern basc, etcètera, tot legitimant així als qui són i han estat sempre l'enemic repressiu, desbasquitzador i espanyolitzador d'Euskal Herria i amb els qui, alhora, són els promotors , mentors, organitzadors, finançadors i dirigents dels GAL, Triple A, ATE, Batallón Vasco-Español, Guerrilleros de Cristo Rey..., no els supose cap pèrdua insuportable? On s'han esfumat eixos "valors democràtics fonamentals"?

Serà potser que per als nostres "amics" siguen més acceptables les bandes assassines parapolicíaques espanyoles que no pas els gudaris d'ETA? Amb quina ètica, o designis nefands, ens exigeixen a la resta que ens apartem dels violents quan ells no ho fan? Viure agenollat acatant l'"autoritat" espanyola, ploriquejant i pindolant, és potser mésdemocràtic i més noble que "SER COMPEL·LITS AL SUPREM RECURS DE LA REBEL·LIÓ CONTRA LA TIRANIA I LA REPRESSIÓ", com adverteix la Declaració Universal dels Drets Humans, quan és palesa la inexistent voluntat de l'estat espanyol per asolucionar democràticament el problema dels drets nacionals del nostre Poble pacíficament i democràtica?>

Després de la data d'aquest article, 2 de setembre del 1998, sembla clar que PNB, EA i IU-EB i altres demòcrates bascs HAN FET COSES JUNT AMB HB sense que HB haja condemnat les accions d'ETA.

Excel·lent. Hem de felicitar-los, felicitar-nos i alegrar-nos. Hem COLPEJATS JUNTS, perquè calia fer-ho, però MARXANT SEPARATS.

Anem a continuar fent-ho. I anem a continuar recordant als seus votants, militants i dirigents EL QUE HAN FET en el passat PNB, EA i IU-EB (i criticant el que facen en el present i en el futur). Perquè la vida política continua i, encara que tanquem files davant el perill comú del feixisme espanyol del PP-PSOE, continuem sent adversaris polítics del PNB, d'EA i d'IU-EB.

I continuarem advertint i recordant als seus votants i militants les vegades que els seus dirigents NO han volgut lluitar, les vegades en què HAN FET EL JOC als feixistes espanyols del PP i del PSOE, les vegades en què han atacat, colpejat, reprimit patriotes bascs, demòcrates bascs PER COMPTE DE o a guany dels feixistes espanyols del PP i del PSOE.

Tot just perquè és necessari actuar així és pel que calia continuar (i s'ha continuat) altra de les regles que Trotsky establia al seu text. Aquesta: "Els acords sols han d'aconseguir-se obertament, als ulls de les masses, de partit a partit, d'organització a organització". Com a la declaració de Lizarra.

ETA és una organització política amb quasi quaranta anys de lluita ininterrompuda a les esquenes. Quan emet un comunicat de set fulls i escaig per anunciar un alto-el-foc total, el priemr des que fa 30 anys comencés a matar i morir, EIXE COMUNICAT HA DE LLEGIR-SE. Íntegre. A poc a poc. Assegurant-se que el text no ha estat adulterat, censurat o falsejat.

La XARXA BASCA ROJA ha creat una secció especial per a eixe comunicat. Secció per a la qual hi ha una "crida a la portada", un intermitent que salta d'una a altra versió del titular (espanyol, èuscar, anglès, català). A més de punxant sobre eixe intermitent hom pot anar a la secció directament mitjançant la URL <http://www.basque-red.net/tregua/tregcas.htm>

Allí poden llegir-se diverses versions del comunicat: en èuscar, en espanyol i francès (traduccions oficiosament oficials d'HB), en anglès (traducció oficiosament d'EUSKAL HERRIA JOURNAL) i en gallec (traducció de la XARXA BASCA ROJA).

Recomane vivament a qui estiga llegint aquesta anàlisi que interrompa ARA eixa lectura i passe a llegir-se A POC A POC I ÍNTEGRE el comunicat d'ETA. Tant si ja l'havia llegit com -amb major motiu- si encara no ho havia fet. I que sols torne a aquesta anàlisi després d'eixa lectura.

En segon lloc perquè també és un exemple "de llibre" d'anàlisi trotskysta. I no sols perquè Trosky emfatitzés que LA VERITAT SEMPRE ÉS CONCRETA. Sinó també perquè NO és una anàlisi del que "hom diu" o "hom ha dit" alsllibres o als periòdics o als texts de les lleis. Perquè és una anàlisi de les RELACIONS SOCIALS i una anàlisi que està molt a l'aguait dels canvis experimentats per la consciència de les masses. I una anàlisi atentíssim als canvis de la correlació de forces. I que està travessat per la regla de Trotsky: "No són els quadres els que creen la idea, sinó la idea la que crea els quadres".

Comptat i debatut, perquè eixe text és un exercici de materialisme històric. Les pobres bestioles espanyoles ignorants que es compren la coca amb els diners dels sobres de fons reservats que els reparteix el Ministeri de PROPAGANDA de Mayor Oreja han babejat per tertúlies televisives, radiofòniques i periodístiques un reguitzell d'imbecilitats per tal d'"explicar" l'alto-el-foc declarat per ETA. Quan tan senzill era LLEGIR el relat del procés històric que l'ha produït i que la pròpia ETA compta al seu comunicat.

Un relat, repetesc, d'ESDEVENIMENTS. De fets històrics, petris,comprovats i comprovables. Resumint molt, però conservant l'esquelet bàsic, el fil conductor, del procés, es tracta de TRES FETS:

1. Durant la segona fase de la "transició" del postfranquisme (anys 1978-1980) una part, majoritària, del nacionalisme basc jugà a la "via autonomista". A l'Estatut d'Autonomia. ETA i el MANB liderat per ella restaren en minoria en proposar el rebuig frontal d'eixa via que denunciaven i anunciaven que seria un frau.
   

2. Durant quasi tot el període de VINT ANYS (1978-1998) esdevingut, ETA i el MANB liderat per ella han patit i lluitat en solitari resistint l'opressió i la repressió espanyola i francesa i la complicitat en eixa repressió dels nacionalistes bascs "autonomistes".
   

3. L'estupidesa i l'entossudiment espanyoles, la seua crueltat, la bestialitat dels seus torturadors impunes i la invencible i secular tendència dels governants espanyols a robar, a oprimir i reprimir i a no complir els seus compromisos han ajudat ETA i el MANB per ells liderat a la tasca de demostrar la inutilitat per als bascs del marc jurídico-polític constitucional-estatuari espanyol. Eixa inutilitat és avui ben palesa per a la majoria política, sindical i social del poble basc.
   

EIXOS SÓN ELS FETS BÀSICS. El que han canviat la correlació de forces. Els que han modificat l'"estat de la qüestió basca". I els que, com ETA explica al seu comunicat, han generat l'alto-el-foc.

És moment per a recordar a tant d'imbècil amb càtedra o sense, a tant d'erudit de pa sucat amb oli, a tant pseudomarxista de saló que han xerrat a tort i dret i han dit fàstics d'ETA dient de com intolerablement eixa organització escamotejava a les masses la seua lluita. De com SUBSTITUÏA a les masses en la lluita, usurpant sense permís eixe lloc. Doncs bé, heus ací que ETA ES FA A UN COSTAT al precís moment en què entén que LA CONSCIÈNCIA DE MASSES HA AVANÇAT FINS FER MAJORITÀRIA L'ADHERIMENT AL DIAGNÒSTIC I A LA TERÀPIA QUE ETA HA VINGUT DEFENSANT. El diagnòstic de què "açò" és un conflicte polític i la teràpia única: la recuperació per Euskal Herria de la seua sobirania.

EN CAP PART DEL COMUNICAT S'ANUNCIA O ES PROMET QUE ETA ABANDONARÀ LES ARMES.

En un article titulat "El front únic defensiu" escrit per Trotsky el 23 de febrer del 1933, sols dies abans que la desfeta nazi es llancés definitivament sobre Alemanya, hom hi pot llegir:

"LA INJUSTÍCIA ARMADA SEMPRE SORGEIX DEL CIM DEL A JUSTÍCIA DESARMADA. Tota la història de la humanitat així ho demostra... Qualsevol que desitge la victòria de la justícia proletària sobre la violència feixista, ha d'engrescar la lluita i posar en peu els òrgans del front únic proletari".

Justo de la Cueva